Normalment no em truquen perquè faltin idees, bé de vegades sí, però majoritàriament em truquen quan hi ha massa soroll i massa poca claredat.

Projectes que no avancen, equips desalineats, decisions que ningú acaba de prendre, creixement desordenat, tensions internes, transformacions eternes o la sensació que l’empresa treballa molt però no avança prou.

La meva feina és posar ordre, dir les coses pel seu nom i ajudar a prendre decisions útils, no decisions còmodes.

Depèn.

Si el problema és desordre, manca de prioritat, processos ineficients, mala estructura comercial o decisions que no s’estan prenent bé, sí: aquí hi ha molt marge per millorar resultats sense inventar miracles.

Si el problema és simplement que no hi ha caixa perquè el negoci no arriba, no et vendré fum. La consultoria no crea diners del no-res.

El primer és entendre si cal optimitzar millor o si realment estem davant d’un problema de viabilitat.

Són coses molt diferents.

Si, alguns. I sovint el problema no és el conflicte, sinó anys evitant-lo.

Quan hi ha tensió entre socis, direcció o equips, el pitjor que es pot fer és maquillar-ho. Primer cal entendre si hi ha desacord estratègic, desgast personal o simplement falta de regles clares.

No sempre agrada, però normalment el que desbloqueja és parlar clar.

Millor del que sembla.

Si el valor fos només “conèixer el sector”, internet faria la feina gratis. El que aporta valor és criteri: veure patrons, detectar errors repetits i fer preguntes que des de dins ja ningú es fa.

Els problemes de direcció s’assemblen molt més entre sectors del que sembla.

Fàcil: en la primera conversa.

Si en una hora no surten preguntes que et facin pensar “això no m’ho havia plantejat així”, probablement no cal continuar.

No crec gaire en grans processos de venda. El criteri es nota ràpid.

Es clar!

Si només vols un PowerPoint elegant, no sóc la persona adequada.

El diagnòstic sense execució serveix de poc. Entro per entendre què passa, però també per ajudar que passi el que ha de passar: prioritzar, ordenar, decidir i empènyer perquè les coses avancin.

A vegades com a consultor extern, a vegades com a partner de direcció, i sovint com algú que pot dir el que des de dins costa massa dir.

Perquè gairebé mai és el que surt a la primera reunió.

“Manca de vendes” pot ser manca de focus. “Problemes d’equip” pot ser manca de lideratge. “Cal màrqueting” pot voler dir que el model comercial no s’aguanta. “Necessitar un programa nou” pot ser que cal organitzar  i estructurar procediments.

El primer que faig és separar símptomes de problema real. I això no es fa amb plantilles, sinó amb preguntes incòmodes.

Qui decideix de veritat. Qui bloqueja. Qui evita decidir. On es perd energia. Què tothom sap però ningú diu.

Els organigrames expliquen poc. Les converses i les tensions expliquen molt més.

Normalment el problema no és tècnic. És de prioritat, poder o responsabilitat.

Els que busquen un decorat.

Si vols algú que validi decisions ja preses, faci reunions inofensives o entregui un informe per ensenyar al consell i guardar en un calaix, no sóc jo.

Prefereixo menys clients i més honestedat.

No, i desconfiaria de qui digués que sí.

No soc “l’especialista tècnic” de cada disciplina. No soc el millor programador, ni el millor fiscalista, ni el millor expert en màrqueting digital.

El meu valor no és saber més que cada especialista, sinó saber què cal fer, en quin ordre, amb quin criteri i amb qui.

La meva feina és que les peces encaixin i que les decisions tinguin sentit.

Pensa’m com la mà dreta de direcció.

No entro per substituir els especialistes, sinó per assegurar que treballen en la direcció correcta i que el negoci no perd temps, diners ni energia en decisions equivocades.

Si cal tecnologia, hi haurà un bon tècnic. Si cal màrqueting, hi haurà un especialista. Si cal reorganitzar operacions, hi haurà qui executi.

Jo m’encarrego que tot això respongui a una estratègia real i no a pedaços desconnectats.

Moltes empreses no fallen per manca de talent, sinó per manca de direcció.

No en el sentit tècnic.

No soc l’agència, ni el desenvolupador, ni el gestor de campanyes. No vinc a “fer una web” o “portar xarxes socials”.

Vinc a definir què cal fer, per què, amb quina prioritat i amb quin control perquè el resultat serveixi al negoci.

Després, l’execució la fa qui toca: internament o amb especialistes externs.

Això evita una cosa molt habitual: pagar molta execució sense haver decidit bé què s’havia d’executar.

No.

No treballo per volum ni per omplir agenda. Si no crec que puc aportar valor real, prefereixo dir-ho des del primer moment.

No tinc la resposta per a tot ni soc la persona adequada per a qualsevol situació. Si considero que un projecte necessita un altre perfil, o simplement no hi puc aportar prou, ho dic clarament d’entrada.

No accepto encàrrecs on només es busca validar decisions ja preses, posar una capa de “consultoria” o allargar processos sense voluntat real de prendre decisions i avançar.

Tampoc soc la persona adequada quan el que cal és només execució tècnica: desenvolupar una web, gestionar una campanya o resoldre una tasca especialista sense component de direcció.

Treballo millor quan hi ha un repte real, decisions importants sobre la taula i voluntat d’afrontar-les amb criteri.

Prefereixo una conversa honesta al principi que una relació professional que no té sentit.

El mínim necessari.

Hi ha problemes que es resolen amb tres decisions ben preses i d’altres que necessiten mesos. No venc dependència ni quotes artificials.

L’objectiu és que em necessitis menys, no més.

No treballo per hores soltes ni per consultoria improvisada.

Normalment treballem amb una col·laboració mensual, amb data d’inici, objectius clars i una durada definida des del principi. No per crear dependència, sinó per donar continuïtat i responsabilitat real.

Això permet treballar bé: entendre el negoci, prendre decisions amb context i fer seguiment perquè les coses passin.

No es tracta de “comprar hores”, sinó de tenir criteri i direcció quan realment cal.

Treballo principalment des del meu despatx, perquè és on puc analitzar, pensar i coordinar millor. No ofereixo presència de 8 hores al dia com si fos una incorporació interna, perquè la meva feina no és ocupar una cadira, sinó fer avançar el negoci.

Ens reunim sempre que cal, presencialment o online, especialment en moments de decisió, seguiment o quan cal alinear equips. Però el valor no està en veure’m assegut a l’oficina, sinó en els resultats pactats, les prioritats que es mouen i els problemes que es resolen.

La manera de saber si estic treballant per tu no és comptant hores, sinó veient si el projecte avança, si hi ha criteri, seguiment i decisions que abans quedaven pendents i ara passen.

Depèn molt de l’abast. Però si no hi ha una dimensió mínima, normalment no té sentit ni per tu ni per mi. Cal que hi hagi impacte real.

Hi ha intervencions puntuals, diagnòstics curts, acompanyament mensual o suport tipus interim. Però si la primera pregunta és “quant costa?” abans de “què ens està costant no resoldre-ho?”, normalment comencem malament.

El car no és contractar ajuda. El car és mantenir mesos un problema important.

Amb resultats, no amb reunions.

Abans de començar definim què volem millorar: vendes, marge, estructura, eficiència, velocitat de decisió, desbloqueig d’un projecte, ordre intern o el que sigui rellevant en aquell moment.

No prometo miracles ni frases de LinkedIn. Prometo criteri, responsabilitat i treball orientat a resultats reals.

Amb una conversa directa.

Sense teatre, sense presentacions de vint diapositives i sense vendre fum. Entendre què passa, què està realment en joc i si hi ha voluntat de moure alguna cosa.

La resta ja ve després.